Mariona Zamora (Cooperativa l’Esberla): “És important preguntar-se com les dones, identitats dissidents, persones racialitzades… se senten dins l’entitat.”
2025-03-07
L’Esberla és una consultoria social i d’organitzacions que acompanya entitats que vulguin incorporar la perspectiva de gènere tant de manera interna com externa.
En el marc del 8M, el Dia Internacional de les Dones parlem amb la Mariona Zamora, consultora de polítiques de gènere i feminismes sobre la seva experiència en perspectiva de gènere a l’associacionisme i l’Economia Social i Solidària.
Seguiu llegint per a saber quines eines i consells ens dona per tal d’aconseguir unes associacions més feministes, justes i compromeses.
També podeu veure l’entrevista completa aquí!
Com diu la Yayo Herrero l’esperança és un compromís, a través d’ella podem construir futurs que ara semblen utòpics.
En aquest futur hem treballat coordinadament des del teixit associatiu i les polítiques públiques per a posar recursos, temps i energia a la perspectiva de gènere. També hem treballat la consciència personal i hem après les unes de les altres trobant espais pel diàleg. Hem teixit aliances entre les associacions, l’Economia Social i Solidària, el moviment ecologista, etc.
Ens hem agafat fort a l’esperança, treballant col·lectivament per aconseguir els nostres objectius, i un cop hem vist que aquest futur feminista es convertia en present, hem volgut seguir construint a partir de nous imaginaris compartits encara més justos i igualitaris.
Quin seria el paper que haurien de tenir les associacions en aquesta transició feminista?
Les entitats som laboratoris socials en petit format i tenim la capacitat d’experimentar amb noves maneres de fer, tant pel que fa al discurs com a les pràctiques. Són llocs on tenim molta més flexibilitat, capacitat d’imaginar nous escenaris i posar-los en pràctica. Les entitats han de ser aquests espais on puguem experimentar, aprendre, créixer i fins i tot equivocar-nos.
“Les entitats han de ser aquests espais on puguem experimentar, aprendre, créixer i fins i tot equivocar-nos.”
El fet de dedicar temps a la comunitat és un comportament feminista?
Jo crec que sí, entenent que hi ha una dimensió del feminisme que és posar al centre les cures en el si de la llar i també dins de la comunitat. Depenem d’aquest entorn tant en l’àmbit ecològic com social i, per tant, tenim un deure de retorn i de fer honor a aquesta interdependència amb altres persones i col·lectius.
Com creus que seria el moviment associatiu sense dones?
Tenim evidències històriques de quan no hi ha hagut dones en el moviment associatiu, on hi predominaven uns valors i unes pràctiques concretes que responien només a una part de la població, per tant, es quedava curt, era poc divers i poc inclusiu. De fet, encara vivim d’aquests patrons de participació i lideratge més enfocats a què ha de fer l’entitat que a com hem d’estar les persones que estem implicades en aquest projecte.
Ara, tot i haver-nos incorporat moltes dones en l’àmbit associatiu, laboral, activista i militant, el sistema és molt binari. Es parla dels valors tradicionalment considerats masculins i els tradicionalment considerats femenins, sortir d’aquest marc binari és una cosa que com a moviment associatiu encara hem d’experimentar, hem d’aprendre molt en aquest sentit.
“Encara vivim d’aquests patrons de participació i lideratge més enfocats a què ha de fer l’entitat que a com hem d’estar les persones que estem implicades en aquest projecte.”
Per mi el que és clau és tenir espais de reflexió. Sé que pot sonar com un privilegi perquè molts cops el dia a dia se’ns menja, però els espais per a reflexionar com a persones i com a col·lectiu és el que ens fa avançar. Abans de buscar solucions concretes cal compartir quin és l’horitzó al qual volem arribar, és aquest el que ens donarà camí i anirà guiant les accions.
Per mi el major indicador és el benestar, és important preguntar-se com les persones (les dones, les identitats dissidents, persones racialitzades o culturalment diverses) se senten dins l’entitat. Si senten que es poden expressar lliurement i la seva opinió és escoltada, per a mi és un gran indicador que s’estan fent bé les coses.
Posem el cas d’una entitat molt masculinitzada on només hi ha tres dones, però si se senten bé per a mi és un indicador que l’entitat va pel bon camí.
Si senten que es poden expressar lliurement i la seva opinió és escoltada, per a mi és un gran indicador que s’estan fent bé les coses.”
I, sobre el tema de les cures, quines mesures es poden aplicar?
Des de l’Esberla pensem que és més important parlar de perspectiva feminista que de cures. Parlem de pràctiques feministes i corresponsables dins de l’entitat, quan es reconeix quin poder té cadascú i vetllem per no cometre abusos de poder i cuidar-nos dins de l’entitat.
També s’han de tenir en compte aquelles tasques de cures que les persones de l’entitat han de fer cap a persones externes (ja siguin criatures, adultes, companyes de pis…) i que han de tenir cabuda dins l’organització de l’entitat. Si com a entitat volem ser corresponsables no només hem de permetre que passin sinó que hem de vetllar perquè les persones que les fan continuïn tenint el seu lloc dins de l’entitat, potser haurem de repensar horaris, torns de treball, gestores rotatives, etc.
Voleu saber-ne més?
Si voleu aprofundir més en el tema, us recomanem la lectura de l’Útil Pràctic 26: Manual sobre la incorporació de la perspectiva de gènere i mesures d’igualtat per a entitats.
I en cas que desde la vostra entitat vulgueu fer un protocol de prevenció de violències masclistes, us recomanem la Guia d’assessorament 18: Prevenció i abordatge de les violències sexuals en entitats i grups informals.
Voleu estar al dia de totes les novetats del sector? Seguiu-nos a les nostres xarxes socials (Facebook, i Instagram), subscriviu-vos al butlletí electrònic TJExpress o estigueu atentes a la nostra web.
