És una agrupació de tres o més persones físiques i/o jurídiques, que s’uneixen per a realitzar una activitat col·lectiva d’interès particular o general (amb caràcter temporal o indefinit), organitzades democràticament i sense ànim de lucre.

No és exigible cap dotació inicial per constituir una associació.

Si voleu crear una associació, us recomanem consultar el següent recurs:

  Passos a seguir per a la constitució d’una associació

Una federació és un conjunt d’associacions que s’uneixen amb l’objectiu d’assolir finalitats comunes. Així mateix, un conjunt de federacions pot formar una confederació. Cal tenir en compte que les federacions i confederacions estan subjectes al règim general de les associacions.

Per constituir una federació, cal realitzar el següent tràmit: Sol·licitud d’inscripció de constitució d’una federació. En aquest mateix es detalla la documentació que cal aportar per a realitzar la inscripció.

És una societat constituïda per persones que s’associen, en règim de lliure adhesió i baixa voluntària, per la realització d’activitats empresarials, encaminades a satisfer les seves necessitats i aspiracions econòmiques i socials, amb estructura i funcionament democràtic.

Hi ha diverses classes de cooperatives que podeu consultar en aquest enllaç.

Si voleu crear una cooperativa, podeu contactar amb Coòpolis, la Federació de cooperatives de treball de Catalunya o Barcelona Activa.

Les fundacions són entitats sense ànim de lucre que es constitueixen quan una o més persones decideixen dedicar de manera permanent béns o drets de contingut econòmic per a la realització de finalitats d’interès general. A més, destinen els rendiments o recursos obtinguts per altres mitjans a l’acompliment d’aquestes finalitats. Tant les persones físiques com les persones jurídiques, ja siguin públiques o privades, tenen la capacitat de constituir fundacions.

En el cas de les fundacions l’òrgan de govern i representació és el patronat. Les persones que en formen part no poden ser retribuïts en cap cas per raó del seu càrrec de patró

La dotació inicial per a constituir una fundació no pot ser inferior a 30.000€ en fundacions de durada indefinida i de 15.000€ en fundacions temporals.

Podeu consultar aquest pas a pas per a la constitució d’una Fundació i en cas de voler més informació al respecte podeu contactar amb la Coordinadora Catalana de Fundacions.

“Sense ànim de lucre” significa que es pot tenir activitat econòmica i beneficis però aquests es reinverteixen en la finalitat social de l’entitat i mai en les seves persones associades.

Ho són aquestes formes jurídiques: associació, federació, confederació, fundació i cooperativa sense ànim de lucre.

Una possible forma de classificar les entitats és segons si les integren persones o altres organitzacions. En base a aquest aspecte podem diferenciar entitats de primer, segon i tercer nivell. A continuació, es defineix cada una d’aquestes.

Associacions de base o de primer nivell

Es consideren entitats de primer nivell les que estan formades per persones i l’activitat de les quals està principalment orientada a l’acció. Serien les associacions i clubs esportius. 

Entitats de segon nivell

Són les que estan formades per entitats de primer nivell (associacions) i la seva tasca acostuma a estar orientada a donar suport a les organitzacions membres a través de la representació, interlocució i incidència política. 

Serien les federacions, coordinadores o plataformes.

Entitats de tercer nivell

Les entitats de tercer nivell són les quals agrupen les entitats de segon nivell, principalment amb la idea de donar-los suport. Seria les confederacions. 

Drets de les persones associades:

1. Adquirir la condició d’associada.
2. Fer aportacions al patrimoni de l’associació de béns o diners.
3. Participar en l’activitat de l’associació.
4. Ser informada de la marxa de l’associació.
5. Rebre els serveis que l’associació ofereixi, en compliment de les seves finalitats o amb caràcter accessori.

Deures de les persones associades:

1. Comprometre’s amb les finalitats de l’associació i participar en el seu assoliment.
2. Contribuir a pagar les despeses de l’associació amb el pagament de quotes, derrames o altres aportacions econòmiques que estableixin els estatuts i que s’aprovin d’acord amb aquests.
3. Respectar i complir els acords vàlidament adoptats pels òrgans de l’associació.
4. Complir les altres obligacions que estableixin els estatuts.

Aquests drets i deures queden recollits en els articles 323-1 a 323-6 del Llibre tercer del Codi civil de Catalunya.

El pla d’associació és el document marc que identifica, descriu i analitza les possibilitats de donar resposta a una necessitat detectada a través de la constitució d’una associació. Defineix les bases de l’entitat i dels àmbits clau per al seu bon funcionament: la intenció, la participació, l’acció i la gestió.

Tot i que no és un document obligatori és molt recomanable redactar un document elaborat i consensuat, que descrigui els aspectes essencials del projecte de la nostra entitat. Aquest ens permetrà reflexionar i concretar la seva missió, visió, valors i objectius. Així com definir l’estructura interna de l’associació i planificar les activitats a realitzar.

El moment ideal per realitzar-lo és prèviament a la constitució de l’associació. I ha de servir per donar resposta a preguntes com, entre d’altres, la seva denominació, qui en formarà part, quina finalitat tindrà, per què es constitueix, si ha de tenir límits en el temps, etc..

Podeu ampliar aquesta informació i conèixer el pas a pas sobre com realitzar-lo a través del següent recurs:

Guia d’assessorament 5: El Pla d’associacio – Torre Jussana

S’entèn per esdeveniments a la via pública aquells espectacles públics i activitats recreatives de caràcter extraordinari que es duen a terme a la via pública o en els parcs i jardins municipals, sempre que aquests espais compleixin les condicions exigibles per a la seva realització. També, cal que els organitzadors garanteixin i vetllin per la seguretat de les persones i els béns.

Alguns exemples serien:

• Concerts i espectacles musicals, ballades de sardanes, cantades de corals.
• Activitats incloses dins del marc d’una festa major (cantades d’havaneres, xocolatades, espectacles d’animació, desfilades, etc.)
• Activitats de caràcter festiu i tradicional
• Tota mena d’activitats i modalitats esportives.
• Commemoració de dates assenyalades.
• Totes aquelles activitats dinàmiques que no es desenvolupin en un emplaçament fixe i comportin un itinerari (rues, cercaviles, caminades, curses).

A continuació, compartim un seguit d’articles elaborats per Torre Jussana sobre aspectes claus en l’organització d’esdeveniments com:

• La seguretat i obligacions legals en els esdeveniments
• La sostenibilitat en els esdeveniments
• L’accessibilitat en els esdeveniments (en el disseny, difusió i execució)

Més informació

Guia d’assessorament 6: Organització d’esdeveniments i normatives que cal tenir en compte – Torre Jussana

Una associació es pot finançar a través de diverses fonts, com més diversificades siguin, millor serà per l’entitat. Així doncs, l’associació es pot nodrir dels següents recursos:

• Recursos propis: són aquells recursos que genera la pròpia associació mitjantçant activitats, prestació de serveis, quota de persones sòcies, etc. Alguns exemples: donacions a través de campanyes de micromecenatge, venda de marxandatge, barres a festes majors, rifes, entre d’altres.
• Recursos privats: són aquells recursos econòmics i/o materials que provenen de finançadors privats com per exemple fundacions privades, empreses, entitats de segon o tercer grau.
• Recursos públics: són recursos econòmics provinents de qualsevol administració pública (Ajuntament, Diputació, Generalitat de Catalunya…). Aquests recursos solen ser en format de subvencions, premis i concursos o convenis. Per poder-hi optar, cal tenir present i llegir detingudament les bases i convocatòria de cada una de les convocatòries per així conèixer els requisits i els tipus de projectes que es finançaran. D’aquesta manera, podrem valorar si el nostre projecte hi encaixa i si ens hi presentem. En el cas de la Convocatòria general de subvencions de l’Ajuntament de Barcelona, podeu consultar la següent pàgina web per obtenir-ne més informació: Especial #SubvencionsBCN
• Recursos compartits: es pot establir aliances o col·laboració amb altres entitats.

Existeixen diversos cercadors i taulells de finançament en els quals podeu buscar subvencions, ajuts i premis. Us recomanem consultar-los de forma periòdica per tal d’identificar possibles opcions de finançament d’interès per al vostre projecte. També, un recurs pràctic per cercar aquest tipus de finançament i estar al dia és subscriure’s als diversos butlletins.

A continuació us detallem aquests taulells i cercadors:

• Taulell de subvencions, ajuts i premis de Torre Jussana. En aquest taulell es publica de forma actualitzada un recull d’ofertes de finançament vigent.
• Especial #SubvencionsBCN TJ. Web amb recursos sobre la convocatòria general de subvencions de l’Ajuntament de Bcn.
• Taulell de finançament Xarxanet
• Taulell de finançament CRAJ

Com a recurs específic pel que fa a les convocatòries de subvencions públiques, cal tenir en compte que qualsevol administració publica les opcions de finançament en els seus diaris oficials (com per exemple: BOE, DOGC, BOPB). A continuació, un recull d’aquestes:

• Subvencions Ajuntament de Barcelona (apartat de premis al marge dret)
• Subvencions i Ajuts Generalitat de Catalunya
• Darreres convocatòries Fons Europeus
• Cercador d’Informació i Documentació Oficials (CIDO) – Diputació de Barcelona

Un altre recurs que us pot ser d’utilitat és el calendari de convocatòries de finançament anual. Podeu consultar els següents:

• Calendari de convocatòries de finançament anuals 2024 – Xarxanet. Us pot ser útil per consultar les subvencions i premis convocats el 2023 i tenir-ne una previsió de cara al 2024.
• Calendari de subvencions 2024 – CRAJ. Recurs centrat en finançament d’interès per a entitats juvenils.

Sí, les entitats sense ànim de lucre són subjectes fiscals i, per tant, estan sotmeses a obligacions fiscals. Cal tenir present que no hi ha una fiscalitat per a les entitats del Tercer Sector, sinó que les figures impositives que ens afectaran seran exactament les mateixes que ha de tenir present qualsevol altra persona jurídica, però amb alguna modificació en la seva aplicació pràctica.

L’’obligació de la presentació d’impostos variarà en funció del tipus d’activitats econòmiques, del volum d’ingressos obtingut anualment, si tenim personal contractat o no, entre altres supòsits.

A continuació, s’explica amb detall els principals impostos i com afecten a les entitats:

• l’Impost de societats
• l’Impost sobre activitat econòmica
• l’Impost sobre les persones físiques (IRPF)
• l’Impost sobre el valor afegit (IVA)
• la declaració informativa del model 347

Us recomanem consultar aquest esquema que resumeix totes les obligacions fiscals de les entitats no lucratives.

Per a més informació sobre les obligacions fiscals d’una entitat sense finalitats de lucre podeu consultar la següent publicació:

 Util Pràctic 23: Les obligacions fiscals de les entitats no lucratives (Setembre 2024)

Des d’un punt de vista fiscal, podem classificar les entitats sense ànim de lucre en dos grans grups segons el règim fiscal de tributació:

• Les entitats que s’acullen al règim fiscal de la Llei 49/2002, de 23 de desembre, de règim fiscal de les entitats sense fins lucratius i dels incentius fiscals al mecenatge. Les entitats que s’hi poden acollir per considerar-se que les seves finalitats estatutàries són d’interès general són:

• • Les fundacions.
  • Les associacions declarades d’utilitat pública.
  • Les organitzacions no governamentals de desenvolupament (ONGD) que tinguin alguna de les formes jurídiques anteriors.
  • Les federacions i associacions conformades per les entitats descrites en els punts anteriors.

Un aspecte que s’ha de tenir en compte que les entitats descrites anteriorment, pel fet de complir els requisits que estableix la Llei 49/2002 no quedaran incloses automàticament dins d’aquest règim fiscal, sinó que ho hauran de comunicar a l’Agència Tributària mitjançant el model 036.

• Entitats parcialment exemptes, que inclou la resta d’entitats sense ànim de lucre que no s’inclouen en el règim fiscal anteriorment citat. És un règim automàtic que no requereix comunicació expressa.

En l’esquema següent es resumeix aquest aspecte:

Beneficis fiscals

Referent als beneficis fiscals, només les entitats que es poden acollir a aquest règim fiscal poden benificiar-se d’un seguit d’incentius fiscals al mecenatge.

Cal tenir en compte que amb data 19 de desembre del 2023 s’ha publicat en el BOE el Reial Decret llei 6/2023, que detalla les modificacions incloses en la Llei 49/2002, de 23 de desembre, del règim fiscal de les entitats sense fins lucratius i dels incentius fiscals al mecenatge i que han entrat en vigor l’1 de gener del 2024. 

Podeu ampliar la informació en aquest enllaç: Desgravació donacions entitats

Més informació

 Útil Pràctic 23: Les obligacions fiscals de les entitats no lucratives

El Número d’Identificació Fiscal (NIF) és el codi alfanumèric que permet a les entitats desenvolupar relacions de naturalesa o amb transcendència tributària.

El podem aconseguir després d’inscriure la constitució de l’associació al Registre d’Associacions de l’administració corresponent. Si necessitem començar a operar abans de tenir l’aprovació de la inscripicó en el registre corresponent, podem sol·licitar un NIF provisional.

La documentació que cal presentar i aportar a Hisenda per obtenir el NIF de l’associació és la següent:

• Model 036 emplenat. A través d’aquest enllaç podeu obtenir el model en format pdf per a la seva complimentació.
• Certificat de la inscripció de l’associació en el Registre d’Associacions (o bé l’acusament de rebuda de la presentació, pel NIF provisional).
• Estatuts i acta fundacional presentats al Registre, signats i amb codi de verificació (solament signats, pel NIF provisional).
• Fotocòpia del DNI/NIE de la persona representant de l’associació.

Un cop ja heu recopil·lat tota la documentació, arriba el moment de fer la tramitació. Tant si esteu sol·licitant el NIF provisional com si és el NIF definitiu, teniu les següents opcions:

• De forma presencial: anant amb tota la documentació impresa a qualsevol oficina de l’Agència Tributària. Cal demanar cita prèvia i qui ha de fer la sol·licitud i presentar-se personalment a l’Agència Tributària és la persona representant legal de l’associació.
• De forma telemàtica: Per a seguir aquest procediment cal disposar de certificat digital (Clave, DNI electrònic o certificat personal de la FNMT).  Cal emplenar el Model 036 a través d’aquest enllaç: Model 036. Emplenament, validació i obtenció en PDF per a la seva impressió. Un cop fet i descarregat, s’ha de penjar el document en aquest enllaç, clicant l’opció: Model 036 Sol·licitud d’assignació de NIF d’entitat no presencial juntament amb la documentació habilitant del registre de l’entitat explicada anteriorment (Certificat de la inscripció de l’associació en el Registre d’Associacions, Estatuts i acta fundacional presentats al Registre, Fotocòpia del DNI/NIE de la persona representant de l’associació).

L’Agència Estatal d’Administració Tributària assignarà el número d’identificació fiscal en el termini màxim de 10 dies.

Tingueu en compte que el NIF provisional té una vigència de 6 mesos. Passat aquest temps o a partir de que disposem de la documentació aprovada, per part de l’administració pública corresponent, haurem de sol·licitar de nou, a l’Agència Tributària, el NIF definitiu.

Més informació

 Pas a pas “Sol·licitud del NIF”

  Número d’Identificació Fiscal (NIF) – UP23: Les obligacions fiscals de les entitats no lucratives

  Guia pràctica per a emplenar el Model 036 – Agència Tributària

 Model 036: com demanar el NIF de l’associació per primer cop? – CRAJ

Si voleu aconseguir un duplicat de la targeta acreditativa del NIF de l’associació, podeu sol·licitar-ho directament des del tràmit “Obtenció de nova targeta acreditativa del NIF“. Aquest tràmit el podeu trobar també al llistat de tràmits dels Models 036 i 037 de la pàgina de l’Agència Tributària. 

En la següent pàgina s’explica el pas a pas sobre com sol·licitar aquest duplicat: Obtenció duplicat targeta acreditativa NIF

Tingueu en compte que per tal de sol·licitar el duplicat a través del tràmit cal que us identifiqueu amb el certificat digital de representant de persona jurídica a nom de l’associació. Solament es pot sol·licitar aquesta còpia si disposeu d’aquest certificat digital.

En cas de no disposar de certificat digital de l’associació, hi ha l’opció de sol·licitar suport a un col·laborador extern habilitat per fer el tràmit. Per exemple, sol·licitant aquest servei a una gestoria.

L’Agència Tributària facilita un buscador perquè pugueu identifcar la tipologia d’activitat econòmica que més s’ajusta a la venda de productes o prestació de serveis que realitzeu:

Enllaç al buscador d’Hisenda per escollir la tipologia d’activitat econòmica 

Havent escollit aquesta activitat, s’haurà de modificar el model 036 en els apartats on es contemplen els aspectes relacionats amb l’activitat econòmica de l’associació i les implicacions fiscals que té aquesta.

Guia pràctica elaborada per Hisenda per emplenar el model 036.

Les associacions poden dur a terme activitats econòmiques accessòries o subordinades a la seva finalitat, sempre tenint en compte que els rendiments que se’n deriven d’aquestes s’hauran de destinar exclusivament al compliment de la seva finalitat. És a dir, tot i que una associació pot obtenir beneficis, els haurà de reinvertir en els seus projectes, ja que no pot repartir dividends entre les persones associades.

Però, cal tenir en compte que obtenir beneficis no és el principal objectiu d’una associació, per tant si en una associació es generés un gran excedent econòmic (molts beneficis) és molt probable que no s’estiguin optimitzant els recursos correctament.

Consulteu la següent informació sobre l’Impost de Societats per conèixer com afecta aquest impost als beneficis obtinguts.

Segons la normativa, les associacions poden perseguir qualsevol finalitat, sempre que sigui legal; això vol dir que
tan lícit és el que s’anomena interès particular (segons el qual les membres de l’organització són les principals beneficiàries de l’activitat), com l’interès general (en què el benefici és per a la col·lectivitat; es persegueix el que entenem per «bé comú»).

Si una associació vol un reconeixement oficial de la seva dedicació a activitats d’interès general, pot demanar el que s’anomena Declaració d’Utilitat Pública (DUP).

Aquest reconeixement oficial a la dedicació a activitats d’interès general, entre d’altres coses, possibilita que l’associació pugui acollir-se al règim fiscal especial establert per la Llei 49/2002, de règim fiscal de les entitats sense finalitats lucratives i dels incentius fiscals al mecenatge, sempre que es destinin el 70% de les rendes i ingressos a les finalitats estatutàries, com estableix la mateixa norma i es compleixin els requisits documentals establerts.

Requisits per sol·licitar la DUP

• Que les finalitats estatutàries de l’associació tendeixin a promoure l’interès general (de caràcter cívic, educatiu, científic, cultural, esportiu, sanitari, de promoció dels valors constitucionals, de promoció dels drets humans…).
• Que l’activitat de l’entitat no estigui restringida exclusivament a beneficiar els seus associats, sinó oberta a qualsevol altre possible beneficiari que reuneixi les condicions i els caràcters exigits per l’índole de les seves pròpies finalitats.
• Que l’associació estigui constituïda, inscrita i en funcionament com a mínim, durant els dos anys immediatament anteriors a la presentació de la sol·licitud, ja que la documentació requerida anirà relacionada precisament amb aquest període.
• Que es garanteixi la viabilitat de l’associació, sent que aquesta disposi dels mitjans personals i materials necessaris per complir les finalitats establertes en els seus estatuts. Aquest serà un dels aspectes que haurem de poder demostrar en la documentació que se’ns requereix per a la sol·licitud.
• Que les retribucions dels membres dels òrgans de representació (en cas que n’hi hagi), no siguin a càrrec de fons i subvencions públiques.
• La presentació dels comptes anuals ha d’ajustar-se al Pla general de comptabilitat.

Sol·licitud de la Declaració d’Utilitat Pública

Sol·licitar la DUP és un tràmit que en si mateix no té per què ser especialment difícil, però que requereix dedicació i seguiment pel volum d’informació exigit i per la qualitat d’aquesta informació. I no és que no disposem de la majoria de les dades que ens demanaran, però sí que caldrà sistematitzar-les i, el més important de tot, incloure-hi una bona argumentació. L’altre element que cal tenir present és que la revisió i comprovació per part dels tècnics del registre de les dades facilitades i l’elaboració de l’informe preceptiu requereixen temps, i la resolució final del procés es pot retardar.

La Generalitat de Catalunya i concretament el Departament de Justícia, responsable del Registre d’Associacions, té la competència delegada referent a la Declaració d’Utilitat Pública, de manera que per a les entitats d’àmbit autonòmic català o inferior, la totalitat del tràmit es duu a terme en aquest Departament. Només les associacions d’àmbit estatal, el registre de referència de les quals sigui el del Ministeri de l’Interior, caldrà que s’adrecin a aquest darrer estament.

La documentació que cal aportar per a la sol·licitud és:

• Sol·licitud amb les dades de l’entitat.
• Escrit amb les raons de la petició.
• Memòria d’activitats dels últims dos anys que justifiqui que es realitzen actes d’interès general.
• Memòria econòmica, compte de resultats i balanç de situació dels últims dos anys.
• Certificats dels organismes competents que l’associació està al corrent de les seves obligacions fiscals i laborals.
• Còpia compulsada, si és el cas, de l’Impost sobre Activitats Econòmiques.
• Certificació de l’acord de l’assemblea general de socis i sòcies pel qual es sol·licita la declaració d’utilitat pública.

Podeu descarregar els models corresponents a aquesta documentació en aquest enllaç.

Drets i obligacions de les associacions d’utilitat pública

El drets de les associacions d’utilitat pública són els següents:

1. Utilitzar la menció declarada d’utilitat pública en tota classe de documents, a continuació de la seva denominació.
2. Gaudir de les exempcions i els beneficis fiscals que les lleis reconeguin a favor seu, en els termes i les condicions que preveu la normativa vigent.
3. Gaudir dels beneficis econòmics que les lleis estableixin a favor seu.
4. Disposar d’assistència jurídica gratuïta en els termes que prevegi la legislació específica.

Les obligacions de les associacions d’utilitat pública són les següents:

1. Retre els comptes anuals de l’exercici anterior en el termini dels sis mesos següents a la seva finalització i presentar una memòria descriptiva de les activitats realitzades durant aquest període davant de l’organisme encarregat en el Registre de l’organisme corresponent, on quedaran dipositats tant els comptes anuals com la memòria esmentada. Els comptes anuals esmentats han de reflectir la imatge fidel del patrimoni, dels resultats i de la situació financera de l’associació, així com l’origen, la quantia, la destinació i l’aplicació dels ingressos públics percebuts. S’ha de determinar per mitjà d’un reglament en quines circumstàncies s’han de sotmetre a auditoria els comptes anuals.
2. Facilitar a les administracions públiques els informes que aquestes els requereixin, en relació amb les activitats realitzades en compliment de les seves finalitats.
3. Sens perjudici del que estableix el Reial decret 776/1998, si una associació declarada d’utilitat pública du a terme activitats ordinàries de caràcter mercantil ha d’utilitzar els models de comptes anuals normals si supera les circumstàncies establertes en el text refós de la Llei de societats anònimes.

Més informació

  Declaració d’utilitat pública – UP23: Les obligacions fiscals de les entitats no lucratives

Cada entitat bancària demana uns requisits, en funció de les seves necessitats. No obstant això, el més normal és que demanin l’assistència de presidència, secretaria i tresoreria, i que us demanin la següent informació:

• Estatuts definitius registrats per justícia (els que envien per correu postal)
• Acta fundacional
• NIF definitiu (normalment no accepten el provisional)
• DNI/NIE de la presidència o persones apoderades d’aquell compte corrent, com pot ser el tresorer/a. Si es presenta una altra persona, us demanaran una autorització signada per la junta directiva i donant poders per operar amb el compte bancari. Per tant, ha d’anar una persona de la junta amb el seu DNI/NIE.

Existeixen nombrosos bancs, però la nostra recomanació és obrir el compte bancari de l’associació en alguna banca ètica. Podeu consultar el següent recurs per a més informació: Tresoreria transformadora (CRAJ).

Cal tenir present que el procediment a l’hora de contactar personal per a una entitat és el mateix que qualsevol altra persona jurídica (empresa, per exemple).

Els passos a seguir, de forma resumida, són:

Els ajuts de minimis són aquelles subvencions que per ser d’un import baix i, alhora, compatibles en el mercat europeu (és a dir, ajudes que no alteren la lliure competència), no necessiten notificar la seva concessió a la Comissió Europea.

La quantia d’aquestes ajudes no pot ser superior a 200.000 € en un període de tres exercicis fiscals (el present i els dos anteriors). En conseqüència, les subvencions que es concedeixen durant un període de 3 anys que no superin els 200.000 € no es consideraran ajudes estatals i, per tant, no serà necessari comunicar la seva concessió a la Comissió Europea.

Podeu ampliar la informació sobre aquest tema consultant l’article “Què són els ajuts subjectes a Minimis?” de Xarxanet.

Què és el model 036?

El model 036 o declaració censal és el document que s’utilitza per comunicar a l’Agència Tributària qualsevol alta, baixa o modificació de la situació de l’entitat en l’àmbit fiscal.

Quan s’ha de presentar?

• En situacions d’alta (declaració d’alta) => Serà en aquells casos en que l’entitat, recentment constituïda i inscrita al Registre, sol·liciti el NIF per poder començar la seva activitat.
• En situacions de modificació (declaració de modificació) => Són aquelles situacions en les que es canvia de règim fiscal, s’assumeixen noves obligacions (retencions) o es canvia de domicili, entre altres qüestions.
• En situacions de baixa (declaració de baixa) => Es porta a terme quan l’entitat cessa en totes les seves activitats o també, quan procedeix a la seva dissolució com a organització.

Amb caràcter general, el model 036 s’haurà de presentar amb anterioritat a l’inici de les corresponents activitats, o al naixement de l’obligació tributària que en el seu cas l’entitat hagi de complir pel tipus d’operacions que estigui portant a temre.

Per tant, la declaració censal d’alta s’haurà de presentar abans de l’inici de les activitats econòmiques de l’entitat.

En el cas de la declaració censal de modificació, s’haurà de presentar en el termini màxim d’un mes, des de l’endemà a aquelles circumstàncies que s’hagin produït i que determinen la seva presentació.

I, pel que fa a la declaració censal de baixa, caldrà presentar-la en el termini màxim d’un mes des que es cesin totes les activitats de l’organització.

La conseqüència de presentar el model censal 036 fora de termini és el pagament d’una sanció de 200 euros, que podria reduir-se un 25% si s’abona dins del termini que indiqui la notificació. Es tracta d’una infracció tributària lleu.

Com s’ha de presentar?

En el cas de voler realitzar l’alta per primer cop de l’activitat econòmica, caldrà seguir el procediment que s’indica en aquest apartat: Com obtenim el NIF de l’associació?

Si el que volem fer és una modificació o una baixa, es pot realitzar únicament amb el certificat digital de representant de persona jurídica i a través del tràmit corresponent.

Més informació

 Util Pràctic 23: Les obligacions fiscals de les entitats no lucratives 

A continuació, es detalla el calendari fiscal que cal tenir en compte. També el podeu obtenir en format pdf en aquest enllaç.

Més informació

 Util Pràctic 23: Les obligacions fiscals de les entitats no lucratives 

L’impost sobre activitats econòmiques (IAE) grava qualsevol activitat econòmica que desenvolupem, entesa com l’ordenació de recursos materials, logístics i humans que permeti entregar béns o prestar serveis, independentment que hi hagi contraprestació econòmica o no.

Pràcticament totes les entitats desenvolupen una activitat econòmica o altra i, per tant, són subjectes passius de l’IAE. D’aquí que calgui que tota organització hagi comunicat com a mínim una activitat econòmica.

Formalment, això es tradueix a indicar, mitjançant la casella corresponent del Model 036 de declaració censal, quina és la nostra activitat, tot escollint-la dins de la llista que proposa Hisenda, on les diferents activitats (o grups d’activitats) es classifiquen mitjançant uns codis numèrics (es pot consultar la llista completa a la web de l’Agència Tributària) és el que es coneix com a epígraf de l’impost sobre activitats econòmiques.

Tota organització haurà d’estar donada d’alta de, com a mínim, un epígraf de l’IAE. Si desenvolupem diferents activitats, haurem d’estar donades d’alta en cadascun dels epígrafs corresponents. Això, en principi, no tindrà més complexitat que el fet d’haver-ho de comunicar convenientment i mantenir les dades actualitzades, de manera que si, per exemple, deixem de dur a terme alguna de les activitats indicades, ens haurem de donar de baixa de l’epígraf pertinent mitjançant la pertinent comunicació amb el Model 036 (declaració censal).

Això és així perquè es reconeix que totes les organitzacions amb un pressupost anual (calculat a partir del conjunt d’ingressos) inferior a 1.000.000 euros n’estan exemptes, cosa que fa que la majoria de nosaltres només hàgim de complir les formalitats documentals relacionades amb l’IAE.

Més informació

  L’Impost sobre activitats econòmiques (IAE) – UP23: Les obligacions fiscals de les entitats no lucratives

L’impost sobre societats és un impost directe que grava les rendes obtingudes per les persones jurídiques. Cal tenir en compte que el que està gravat per l’impost són les rendes, enteses com el resultat dels ingressos menys les despeses necessàries per obtenir-los, d’aquí que també es conegui com a «impost sobre els beneficis».

En altres paraules, és una mena de declaració de la renda de la nostra associació en la qual paguem l’impost corresponent sobre el benefici obtingut. Si el resultat és negatiu i, per tant, no s’obté cap benefici, no s’haurà de pagar res per aquest impost, ja que no tributa, però sí que s’haurà de presentar la declaració corresponent si pertoca.

Totes les entitats, com a persones jurídiques que són, hi estan subjectes i l’han de tenir present i està regulat per la Llei 27/2014 de l’Impost de Societats.

En quins casos les associacions estem obligades a presentar la declaració de l’Impost de Societats?

L’obligació de presentar la declaració de l’IS dependrà del tipus d’entitat i del tipus d’ingressos que s’obtenen.

Si l’entitat és parcialment exempta (és a dir, entitats que NO s’acullen al règim fiscal de la Llei 49/2002), l’associació NO estarà obligada a presentar la declaració sempre que es compleixin els següents 3 requisits:

• Que els seus ingressos totals no superin els 75.000 € anuals (és a dir, la suma d’ingressos de rendes exemptes i no exemptes).
• Que els ingressos corresponents a rendes no exemptes no superin els 2.000 € anuals.
• Que totes les rendes no exemptes que s’obtinguin estiguin sotmeses a retenció. És a dir, que s’hagi aplicat la retenció pertinent a totes les despeses i ingressos obtinguts. Alguns exemples de rendes sotmeses a retenció són els interessos bancaris, els lloguers o els premis superiors a 300 €.

És molt important tenir present que cal complir totes tres condicions per tal de no haver de presentar la declaració de l’impost.

Aquest fet implica que la majoria d’entitats estan obligades a presentar-lo, ja que tot i que el primer requisit no sol suposar un problema, els altres dos són més complicats que es compleixin. Quan es du a terme activitat econòmica, per exemple a l’hora de vendre un producte o comprar un servei, no s’està retenint una part del preu per a ingressar-ho a l’Agència Tributària i, per tant, es considera ingrés no exempt no subjecte a retenció.

Alguns exemples:

Obligació de presentar la declaració de l’IS: L’associació organitza alguna activitat que implica la venda d’algun producte o cobrar per la prestació d’un servei (per exemple un taller o concert), s’està realitzant una activitat econòmica i obtenint uns ingressos més enllà de les rendes exemptes (subvencions, quotes i/o donacions).

No obligació de presentar la declaració de l’IS: L’associació no té cap activitat econòmica i solament té ingressos de quotes d’associats i subvencions, que no superen en total els 75.000 €.

D’altra banda, cal tenir en compte que totes les entitats que hagin optat pel règim especial que comporta la Llei 49/2002 (com les fundacions i les associacions declarades d’utilitat pública), independentment del volum econòmic que tinguin, tenen l’obligació de declarar per l’Impost sobre Societats.

Les rendes exemptes i la seva tributació

Cal tenir en compte que no necessàriament totes les entitats els comporti haver de pagar l’Impost de Societats, ja que la normativa de l’Impost sobre Societats indica, en l’article 9.3, que les entitats sense finalitats lucratives es consideraran parcialment exemptes. Això es tradueix en l’exempció de determinades rendes (classificades sobre la base dels ingressos) i que només caldrà tributar (pagar) pels beneficis obtinguts en les rendes no exemptes.

Les rendes considerades com a exemptes són les vinculades a les activitats que constitueixen el nostre objecte social, com:

• Els donatius, donacions i aportacions rebudes per col·laborar en els fins de l’entitat
• Les quotes satisfetes pels associats o col·laboradors (sempre que siguin sense dret a contraprestació present o futura)
• Les subvencions i ajuts destinats a finançar les activitats estatutàries
• les rendes procedents del patrimoni (mobiliari i immobiliari) de l’entitat
• les rendes derivades de l’adquisició o transmissió de béns i drets, tant si és per compravenda com si és per donació
• les rendes derivades de les activitats econòmiques d’acció social, assistència sanitària i hospitalització, àmbit científic, ecologia, àmbit cultural i educatiu, caràcter esportiu, etc. (en general, totes les activitats considerades d’interès general per la norma i per les quals se’ns reconeix el règim especial) i les de caràcter auxiliar

La resta, es a dir, aquelles rendes provinents de realització d’activitat econòmica (venda de productes o prestació de serveis) sí que estaran subjectes a l’Impost sobre Societats.

Models i terminis

La declaració de l’Impost sobre Societats s’ha de presentar anualment, com a màxim 25 dies després de l’aprovació de comptes.

Això implica que, si tenim any econòmic natural (de l’1 de gener al 31 de desembre) i tenint en compte que hi ha sis mesos de marge des del tancament econòmic per a l’aprovació dels estats comptables, el límit per presentar-lo és el 25 de juliol de cada any, amb les dades de l’any anterior.

El model d’Hisenda previst per a la declaració de l’Impost sobre Societats és el Model 200.

Més informació

L’Impost sobre Societats (IS) – UP23: Les obligacions fiscals de les entitats no lucratives

L’impost sobre el valor afegit (IVA) és un impost indirecte que grava la transmissió de béns o serveis amb contraprestació econòmica.

És un impost indirecte perquè el que importa és QUÈ es fa, no pas QUI ho fa. Per tant, no hi ha exempció subjectiva per a determinades entitats, sinó que l’exempció és per a determinades operacions. Totes les organitzacions són iguals pel que fa a l’IVA i el fet que tinguem ànim de lucre o no en la nostra activitat fa que pràcticament no hi hagi grans modificacions en la manera com les entitats del tercer sector hem de gestionar l’IVA.

Com funciona l’IVA?

L’IVA funciona mitjançant l’aplicació del gravamen o tipus impositiu sobre l’import de les transaccions, ja sigui sobre les compres (que s’anomena IVA suportat), o bé sobre les vendes (que s’anomena IVA repercutit); per tant, l’import serà més alt com més cara sigui la transacció. El percentatge que s’hagi d’aplicar dependrà del producte o bé que s’estigui transferint.

La qüestió clau és que només es pot deduir IVA suportat en la mesura que es pot repercutir IVA. Si no tenim vendes que suposin IVA repercutit, no tenim amb què comparar i, per tant, l’IVA suportat no és deduïble i es converteix en cost per a nosaltres. És el que ens passa a cadascú/na de nosaltres com a persones individuals quan anem a comprar els productes o serveis que necessitem (el menjar, els diaris, la roba…): com que no venem res, no tenim amb què comparar l’IVA vinculat de la compra i, per tant, aquest passa a ser més cost del producte adquirit. Per tant, l’IVA recau efectivament sobre el consumidor/a.

Moltes entitats sense ànim de lucre es troben en una situació similar pel que fa a l’IVA (per la dinàmica de les seves activitats o per l’exempció d’alguns dels serveis que presten), així que l’IVA s’acaba convertint en una de les càrregues tributàries més grans que han de patir, ja que en molts casos tot l’IVA que suporten esdevé no deduïble i, per tant, l’IVA suportat és cost per a aquestes entitats.

El que sí és cert és que, si ens trobem en aquesta situació, no ens pertoca haver de fer cap tràmit administratiu periòdic amb Agència Tributària, només indicar-ho convenientment a la declaració censal. Però si aquest no és el nostre cas, l’aplicació de la normativa de l’IVA suposa certa complexitat i dedicació administrativa i comptable derivades de la seva gestió i les tramitacions davant Hisenda, així que indirectament pot generar altres
costos indirectes.

Exempcions de l’IVA

La normativa de l’IVA (article 20 de la llei 37/92) estableix l’existència d’un seguit d’activitats o situacions en les quals no es repercuteix IVA, sinó que són activitats exemptes de repercussió d’IVA. És un article extens i amb moltes particularitats, és cert, però intentant fer-ne un esbós per tal de situar-nos en el seu impacte per a nosaltres, podríem resumir les principals activitats exemptes com:

• Serveis mèdics i sanitaris (art. 20.U.2)
• Serveis d’assistència social prestats per entitats de caràcter social (art. 20.U.8)
• Serveis relacionats amb l’educació (art. 20.U.9), on també s’inclouen l’atenció en centres educatius en temps interlectiu o fora de l’horari escolar (menjador, aules matinals o de tarda)
• Serveis relacionats amb l’esport (art. 20.U.13), entesos com a activitat social, no com a espectacle
• Serveis culturals prestats per entitats de tipus social (art. 20.U.14), entesos com a activitat social, no com a espectacle

La majoria de les exempcions s’apliquen directament, pel sol fet de dur a terme l’activitat exempta. Però la Llei reconeix (art. 20.U.12 i 20.Tres) una exempció afegida per a les quotes de socis/sòcies o el reconeixement d’entitat de caràcter social, que pot ser positiva per al cas d’entitats petites i amb una activitat relativament acotada, o bé per a les entitats amb activitats altament intensives en personal.

El reconeixement d’entitat de caràcter social ara és automàtic per a les entitats que compleixin els requisits per obtenir-lo:

• que siguin sense ànim de lucre
• que els càrrecs de la junta directiva o òrgan de govern siguin gratuïts
• que els socis/sòcies no siguin les principals persones beneficiàries de l’activitat.

Models i terminis

L’IVA es declara trimestralment, per períodes vençuts, de manera que com a màxim els dies 20 dels mesos de gener, abril, juliol i octubre i mitjançant el model 303 liquidarem amb Hisenda l’IVA repercutit que hem tingut durant els darrers tres mesos menys l’IVA suportat deduïble d’aquest mateix període.

En acabar l’any i abans del 31 de gener de l’any següent, cal presentar el Model 390, resum anual d’IVA, en què recopilarem tota la informació referent a l’IVA que hem anat presentant de manera parcial durant els diferents trimestres. Per tant, les xifres que hi incorporarem hauran de coincidir amb les quatre liquidacions trimestrals presentades.

Més informació

  Impost sobre el valor afegit (IVA) – UP23: Les obligacions fiscals de les entitats no lucratives

Preguntes i respostes sobre l’IVA – Agència Tributària

Assistent Virtual IVA – Agència Tributària

L’IVA (Impost sobre el Valor Afegit) a les associacions: gestió i obligacions – Centre de Recursos per a les Associacions Juvenils (CRAJ)

L’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) no és pròpiament una despesa tributària per a les entitats, ja que, de fet, com a persones jurídiques que són, no hi estan subjectes. Com el seu nom indica, hi estan subjectes totes les persones físiques (individuals) per les rendes que obtenen.

Però sí que com a entitats cal tenir-lo present, perquè fàcilment us correspondrà gestionar-lo.

En cas de tenir personal contractat, professionals que ens facturen o de tenir un contracte de lloguer per al nostre local, ens correspondrà practicar les retencions que se’n derivin, és a dir, descomptar l’import de la retenció en fer el pagament corresponent. En el fons, el que nosaltres estem fent en practicar i liquidar aquestes retencions és anar avançant, en nom de les persones implicades, imports corresponents a la seva tributació.

Retencions i càlcul

• En el cas dels treballadors/es en plantilla cal aplicar les taules marcades anualment pel Ministeri d’Hisenda a partir del sou brut anual que percebrà aquesta persona amb nosaltres. Podem fer el càlcul mitjançant l’aplicació que facilita la pàgina web de l’Agència Tributària.
• En el cas dels professionals que ens facturen, la retenció a practicar és d’un 15% de l’import brut facturat (sense tenir en compte l’IVA, si és el cas). Excepcionalment, podem trobar retencions menors com en els casos de persones que estan iniciant la seva activitat econòmica i que tenen bonificació per l’engegada del negoci, concretament d’un 7% per al primer any d’inici d’activitat i els dos anys següents (com a participants d’un programa de promoció de l’autoocupació).
• Pel que fa a les retencions a practicar en el cas de l’existència d’un contracte de lloguer, el càlcul és un percentatge fix (19%) sobre el preu de l’arrendament (exclòs l’impost sobre el valor afegit, IVA)

Models i terminis

En general, l’IRPF es liquida trimestralment, per períodes vençuts, de manera que com a màxim el dia 20 dels mesos de: gener, abril, juliol i octubre i mitjançant el Model 111 aportarem a Hisenda les quantitats que haurem estat retenint en el trimestre anterior (ja sigui a treballadors/es en plantilla o professionals que ens facturen). En el cas de retencions als arrendadors correspon el Model 115.

En aquests Models ens caldrà anar indicant, en les diferents caselles establertes:

• El nombre de persones a qui afecta (sense més detall de les seves dades personals, que com veurem es faciliten de manera conjunta a final d’any)
• L’import total de les rendes que han ocasionat la retenció
• L’import de la retenció que es correspon per aquestes rendes

Però en aquestes declaracions trimestrals no concretem quines són les persones a qui hem practicat retenció i la quantitat que correspon a cadascuna (que de fet és el que necessitarà cada persona quan li toqui elaborar la seva declaració de la renda), sinó que aportem informacions acumulades, tant pel que fa al nombre de persones com pel que fa a les quantitats.

En acabar l’any, cal aportar a Hisenda el detall d’aquests conceptes: és precisament això el que fem amb el Model 190, que es presenta abans del 31 de gener de cada any, amb la informació desglossada de l’any anterior. El Model 190 és una declaració informativa i, per tant, no comporta haver de fer cap més pagament, ja que la liquidació de les retencions s’haurà hagut de fer efectiva a través dels quatre Models 111 trimestrals que ja haurem anat presentant.

Més informació

Impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF)– UP23: Les obligacions fiscals de les entitats no lucratives

 Guia fiscal AEAT

El Model 347 és una declaració informativa anual d’operacions amb terceres persones.

Quines entitats estan obligades a presentar-lo?

Tal com es recull en l’article 31 a 35 del Reial Decret 1065/2007, anualment Hisenda ens demana d’informar sobre aquelles persones físiques o jurídiques amb què s’han efectuat operacions (tant d’ingressos com de despeses) per valor superior a 3.005,06 € (IVA inclòs) en el conjunt de l’any, i que no hagin estat incloses en altres declaracions informatives. També s’hi ha incorporat l’obligatorietat d’incloure-hi les subvencions públiques rebudes.

Per ampliar la informació sobre qui està obligat a presentar el Model 347 podeu consultar aquesta pregunta freqüent de la web de l’Agència Tributària.

Si no s’ha realitzat cap de les operacions a declarar o la xifra anual no arriba a l’import de referència, no cal presentar la declaració.

Quan s’ha de presentar?

El model 347 s’ha de presentar al febrer en relació amb les operacions realitzades l’any anterior (per exemple, al 28 de febrer de 2024, es presenten dades relatives a 2023).

Aquesta presentació s’ha de fer obligatòriament de forma telemàtica. Per a fer-ho cal disposar del certificat electrònic de representant de persona jurídica.

Més informació

  Model 347 – UP23: Les obligacions fiscals de les entitats no lucratives

Informació sobre el Model 347 – Agència Tributària

Guia pràctica del Model 347 – Fundesplai

Quan parlem dels efectes fiscals que poden tenir les donacions hem de tenir present dos aspectes:

• La tipologia d’associació beneficiària de les donacions (associacions/associacions declarades d’utilitat pública).
• La regulació tributària territorial (estatal/catalana)

DEDUCCIONS ESTATALS

A nivell estatal només tenen dret a la desgravació les donacions que les persones i altres formes jurídiques, duen a terme a les associacions declarades d’Utilitat Pública, Fundacions o associacions de cooperació al desenvolupament acollides a la Llei 49/2002 i que estan degudament inscrites i reconegudes al cens corresponent. Per tant, si l’associació no es troba en alguna de les situacions anteriors, les donacions que es puguin fer no tindran dret a desgravació.

En aquests casos que sí que s’acolleixen a la Llei de mecenatge (Llei 49/2022), en aquesta taula es resumeixen els percentatges de deducció de donacions segons si es tracta de persones físiques o jurídiques:

La base de la deducció per al donant no podrà superar el 10% de la seva base liquidable de l’exercici.

Per tal que això sigui així, cal que l’entitat emeti i enviï a cada persona física o jurídica implicada un certificat individualitzat en què quedi clar el caràcter de donació «simple, pura i irrevocable» (segons exigències del Reglament de la llei). Amb això podran incloure-ho convenientment en les seves declaracions tributàries (de la renda o de l’impost sobre societats, respectivament).

A banda, cal que nosaltres fem la comunicació pertinent a Hisenda d’aquests donatius i de qui els ha fet. Per aquest motiu entre les declaracions informatives que cal presentar a finals del mes de gener referents a l’any anterior s’inclou el Model 182, en el qual es fa un llistat de totes les donacions que hem certificat i que donen dret a desgravació a partir del que estipula la Llei 49/2002.

Per ampliar la informació sobre les modificacions en el règim del mecenatge podeu consultar la següent notícia: El 2024 comencarà amb novetats en el règim fiscal del mecenatge de les entitats sense ànim de lucre

DEDUCCIONS A CATALUNYA

A Catalunya existeixen també desgravacions autonòmiques que només són aplicables a les donacions efectuades per persones físiques.

És important tenir present que aquestes deduccions també podran ser generades per entitats que no s’acullin al règim establert per la Llei 49/2002, sempre que:

• Fomentin l’ús de la llengua catalana
• Siguin centres de recerca científica o centres de desenvolupament i innovació tecnològica
• Siguin entitats ambientals i de conservació del patrimoni natural i custòdia del territori

Cal que l’entitat estigui degudament inscrita al cens corresponent per a poder optar a aquests incentius fiscals en les donacions.

Aquestes deduccions s’aplicaran de la següent manera:

• Donatius a entitats que fomentin l’ús de la llengua catalana. Les persones físiques amb residència habitual a Catalunya poden aplicar una deducció del 15% de les quantitats donades per donatius a favor de l’Institut d’Estudis Catalans i de fundacions o associacions que tinguin per finalitat el foment de la llengua catalana i que figurin inscrites en el cens d’aquestes entitats que elabora el departament competent en matèria de política lingüística, amb el límit màxim del 10% de la quota íntegra autonòmica.
• Donatius a centres de recerca científica i desenvolupament i innovació tecnològics. Les persones fisiques amb residència habitual a Catalunya poden aplicar una deducció del 25% de les quantitats donades per donatius a favor de centres de recerca adscrits a universitats catalanes i els promoguts o participats per la Generalitat, que tinguin per objecte el foment de la recerca científica i el desenvolupament i la innovació tecnològics, amb el límit màxim del 10% de la quota íntegra autonòmica.
• Donatius a entitats ambientals i de conservació del patrimoni natural i custòdia del territori. Les persones físiques amb residència habitual a Catalunya poden aplicar una deducció del 15% de les quantitats donades per donatius a favor de fundacions o associacions que figurin en el cens d’entitats ambientals vinculades a l’ecologia i a la protecció i millora del medi ambient del departament competent en aquesta matèria, amb el límit màxim del 5% de la quota íntegra autonòmica.

Més informació

  Incentius al mecenatge i altres deduccions – UP23: Les obligacions fiscals de les entitats no lucratives